Per un primer de maig FEMINISTA!
En un context sense grans expectatives laborals, contractes temporals i precaris perpetus, radicalització de la pobresa femenina, càstig als gestos rebels i la fragmentació de les vides segons les demandes de consum, la funció dels sindicats tradicionals es torna cada cop més qüestionada. Aquesta topada amb la realitat, evidencia la necessitat del sorgiment de noves formes d’autoorganització d’autodefensa feminista en l’àmbit del treball assalariat. Perquè per aconseguir en quines condicions volem viure, necessitem prendre el timó sobre de quina manera, amb qui, i perquè volem lluitar.
Si indaguem en la nostra herstòria, descobrim que les lluites laborals no han estat una cosa d’homes (cis), com ens volen fer creure. Si no que les dones, lesbianes i trans, migrants i autòctones, hem estat subjectes revolucionàries actives en els conflictes contra la patronal i en les reivindicacions de millors condicions des d’un bon començament. Un bon exemple, són les vagues en el sector tèxtil que protagonitzaren 3.500 treballadores a Igualada l’any 1881, la vaga de teixidores del 1857 a Nova York, o els incendis de la fàbrica Cotton i la Triangle Shirtwaist Company, l’any 1911, on van morir 142 treballadores migrants.
Però la lluita contra l’esclavatge laboral i pel repartiment de la riquesa no és quelcom que formi part del passat. Recentment, experiències com la vaga de Telefònica-Movistar, la vaga a Esfosa o a Panrico, o formes d’organització feministes com la creació del sindicat Sindillar o el col·lectiu de Putes Indignades, ens fan palès, que és possible una altra manera de donar-nos suport mutu i plantar cara contra els assetjaments, les dobles jornades laborals, o la conciliació de les nostres vides amb la feina.
Aquesta diada no volem que sigui concebuda com un mer dia de festa, sinó que volem celebrar-la com una jornada farcida de combativitat, on dones, lesbianes i trans, tinguem veu i puny pròpies, conscients de la nostra condició de doblement explotades, triplement oprimides, a la que ens relega el sistema capitalista. Un sistema aliat del patriarcat, del control social i de l’Estat, que ens condemna a vides de misèria per a enriquir a uns pocs i que ens deixa a moltes fora, per no ser els subjectes productius per excel·lència dintre de l’imaginari del mercat.
Fa molt que ens vam cansar que el discurs feminista i antirracista no fos quelcom seriosament transversal en el discurs contra la lluita de classes. I com hem pres la humil decisió de no retrocedir, volem promoure i reivindicar un primer de maig feminista, on la nostra manera de pensar, actuar i manifestar-nos, sigui fruit d’autoorganització.
Des d’aquí volem enviar una salutació a la companya que va ser detinguda el 13 d’abril, acusada d’expropiar un banc alemany, així com fer una crida a la solidaritat amb ella i al qüestionament, no de l’acció per la qual la premsa burgesa l’ha jutjat, sinó del model econòmic europeu i mundial que sustentem, tacat de sang i fortificat pels murs de la vergonya!
Per un primer de maig feminista, la lluita ens dóna el que el poder ens pren!
Si toquen a una, ens toquen a totes!
Contra la precarietat i l’explotació labora, autoorganització feminista!
